En portada

Tornar a portada

Gamifica…què????

Gamificació. Sí, gamificació. Una paraula que cada cop sentim més en converses, tertúlies i xerrades. Un d’aquells mots que podem intuir per on van (“gam-“, arrel d’origen germànic, que significa joc, entreteniment, diversió) però que necessitem algú que ens acabi d’explicar. Què és la gamificació? Per a mirar de treure’n l’entrellat hem demanat a tres experts de la casa si ens podien ajudar a posar-hi una mica de llum. I, escolteu, ens han respost el qüestionari amb nota! Aquí ho teniu:

 

 

 

Pau Córdoba: Descobrir que aprendre pot proporcionar plaer i diversió, tal i com passa quan juguem.

 

Pep Prat: Una de les tendències cada vegada més utilitzada en molts contextos i per descomptat a les nostres aules és la Gamificació, que en línies generals consisteix a aplicar mecàniques i dinàmiques del joc per tal que l’usuari visqui una experiència jugada. És a dir, situem a l’usuari en el centre del procés i dissenyem un entorn propi del joc, tenint en compte una narrativa, uns personatges, uns reptes, unes puntuacions i un recorregut, entre altres, per tal que realitzi d’una manera més coherent i motivant diferents tasques i activitats. Tot i que ara la Gamificació està en estat d’ebullició cal destacar que no és pas una nova metodologia. Tal com diu Oriol Ripoll, expert en jocs i en la seva creació, els orígens d’aquesta daten del segle XIII, quan un monge va il·lustrar unes cartes per tal que els seus alumnes recordessin uns conceptes treballats a classe.

 

Christian Negre: La gamificació o millor dit, la ludificació, consistex en l’aplicació de mecàniques i dinàmiques pròpies dels jocs (i no només dels vídeo jocs) en àmbits no estrictament lúdics. La gamificació pretenen augmentar la motivació per assolir un objectiu.

 

 

Pau Córdoba: Crec que quan ens agafem la vida com un joc, ens és més plaent anar a treballar, superar dificultats, conviure amb els que tenim al costat… En la vida, com en el joc, es pot perdre o guanyar, però es què importa és participar i “viure” gaudint d’allò que ens va passant, proposant-nos petits reptes i anant-los superant. Aquesta es la veritable recompensa!

 

Pep Prat: La Gamificació la podem aplicar a qualsevol situació quotidiana, no només en contextos acadèmics formals. En podem trobar al carrer, a botigues, a aeroports a parcs i en molts altres llocs. Ben emprada, té un poder transformador tan gran que pot contribuir a fer-nos millors ciutadans i millors persones. Ens pot fer aprendre els valors que es desprenen del joc, com el respecte als altres, a les normes, al material i a tu mateix, a saber guanyar i saber perdre, a cooperar i treballar en equip, a ser constant i esforçar-se… entre altres. No cal que siguin experiències molt complexes i desenvolupades fins al més mínim detall, de vegades, les coses més senzilles són les que més ens criden l’atenció i funcionen. Només cal mirar aquest vídeo d’un contenidor d’ampolles que demostra que reciclar pot arribar a ser molt divertit: https://www.youtube.com/watch?v=zSiHjMU-MUo

 

Christian Negre: Amb els seus origens en el món del marqueting, la gamificació s’ha extès amolts àmbits de la nostra vida. Alguns exemples hi són des de abans de que la parauleta es posés de moda. Recordeu aquelles lletres que apareixien sota les tapes dels iogurts i que calia acumular per formar la paraula “premio”? Recordeu aquell joc que utlitzava el vostre mestre per ajudar-vos a memoritzar les taules de multiplicar? Poder també heu vist aquells senyals
que hi ha a les carreteres on apareix una cara somrient quan circules a la velocitat adequada… Com aquests en trobareu arreu i sembla que cada vegada més sovint.

 

 

Pau Córdoba: Crec que plantejar les activitats que hem de fer amb els nostres alumnes com un joc, com un repte, ens ajuda a motivar-los. Si descobreixen que amb esforç i ganes, aprendre pot ser divertit, l’ambient de l’escola canvia i se’ls fa una mica menys feixuga! I per a fer això podem aprofitar els jocs als que juguen els nostres alumnes i deixar-los entrar a classe. Us imagineu deixar que portin els seus spinners per que jugant amb ells aprenguin a programar-ne un de virtual a l’ordinador, i descobreixin què és moviment giratori o una variable? Segur que hi haurà altres formes de fer-ho, però amb aquesta ens assegurem que l’aprenentatge és motivador i proper.

 

Pep Prat: A quin alumne no li agradaria situar-se en l’escenari d’un joc i viure una experiència transformadora, creant el seu propi personatge o avatar, superant pantalles i reptes, aconseguint puntuacions i recompenses fins arribar al final de l’aventura, seguint un fil conductor motivant que l’anima a continuar i que a més a més el fa aprendre? Avui dia els alumnes se senten molt atrets pels jocs i sobretot pels videojocs. Passen molts moments del dia “enganxats” a diferents dispositius per gaudir jugant partida rere partida. Formen part del seu dia a dia gràcies a la facilitat d’accés que hi tenen i a la gran quantitat de jocs gratuïts que trobem als mercats d’aplicacions. Per tant, per què no aprofitar una experiència tan potent amb finalitats educatives i pedagògiques? Cada vegada més docents es fan aquesta pregunta i s’animen a gamificar les seves sessions. Pensen, creen, inventen i dissenyen per millorar les classes i els continguts a treballar. Tot i això, crec que és important precisar un aspecte: hem de tenir molt clar perquè gamifiquem. Si el que volem és simplement adornar les sessions, utilitzant noves eines i/o plataformes però fent el mateix que fins ara, la gamificació no té sentit. La Gamificació va més enllà que això, proposa viure una experiència enriquidora que ens permeti aprendre i desenvolupar-nos. Per això és molt important que se sustenti en uns objectius pedagògics clars prèviament establerts. No és jugar per jugar, no és “maquillar” una activitat. Per aquelles persones que s’estrenen i volen anar pas a pas, poden començar a fer servir la Gamificació com a recurs puntual, pensant activitats curtes gamificades amb objectius ben definits que tinguin una durada d’una sessió o fins i tot menys. Pels qui ja són més experts i tenen més experiència, poden utilitzar la gamificació com a metodologia, plantejant un projecte més extens que consti de diferents sessions. Per últim, recordar que la Gamificació no només està relacionada amb els videojocs. És cert que ens trobem a l’era digital i que els nostres alumnes han nascut amb un dispositiu mòbil sota el braç, però no hem d’oblidar que també hi ha jocs tradicionals, jocs de taula amb cartes, daus, peces, taulells… en definitiva, jocs que no necessiten pantalla i que poden arribar a ser igual d’engrescadors que els altres.

 

Christian Negre: La gamificació a l’aprenentatge funciona com una estratègia flexible que permet incloure metodologies més específiques com l’Aprenetatge Basat en Jocs, Projectes o Problemes; la classe invertida; l’aprenentatge orientat a l’acció o l’educació emocional entre d’altres de les que recentment estan adquirint més presència als centres educatius. És l’aplicació a l’ensenyament d’una actitud lúdica en que el docent te en consideració diversos elements en relació al procés d’ensenyament-aprenentatge: la tipologia de l’alumnat, les relacions i les motivacions que es generen en el grup i les dinàmiques participatives. És com una mena de capa superficial que s’aplica a qualsevol tipus de procés d’aprenentatge i que, en la seva justa mesura, ajuda a que sigui més agraït. En quan a la flexibilitat, la gamificació de l’aprenentatge permet dissenyar des d’accions puntuals i específiques a sistemes complexes, tots ells caracteritzats per la possibilitat de retornar a l’aprenent una resposta immediata.

 

Què, què us sembla això de la gamificació? Ja queda més clar, no? Moltes gràcies, Pau, Pep i Christian (http://www.applejux.org i http://www.twitter.com/applejux)!

Save

Save

Save

Save

Save


·