En portada

Tornar a portada

30 anys d’història, en tinta i bits

El setembre de 1988 naixia el primer número de Papers, una revista mensual del Secretariat de les Institucions Educatives de l’Escola Pia de Catalunya. Eren temps d’estrena: el propi Secretariat havia nascut tan sols uns mesos abans. Poc es podien imaginar els primers mestres que, unes hores al mes feien de periodistes, que la seva publicació, transformada i tornada a transformar, arribaria a viure 30 anys, a travessar cinc etapes, deixar enrere el paper i convertir-se en digital. Sempre sense perdre la seva essència: informació i reflexió sobre l’educació al servei dels professionals que construïm l’Escola Pia.

 

El per què i el per a què

Aviat, “pel seu abast, una per a cada docent i alguns exemplars per a cada comunitat, i per la seva continuïtat, aquesta publicació pionera es va convertir en un element identificador cabdal” recorda Jordi Cadevall, el seu primer responsable al Secretariat de les Institucions Educatives. “Va néixer com a mitjà senzill, però eficaç, d’informació i d’intercomunicació de les escoles, institucions i persones que treballàvem a l’Escola Pia. Es va pensar com una eina que ajudés a néixer una manera conjunta de fer escola i un instrument de participació i d’intercanvi d’experiències que ajudés a conèixer la feina feta i permetés intercanviar experiències pedagògiques entre escoles, a més de fomentar una autoformació i estimular la transformació de les escoles i la seva adequació als nous reptes (aleshores, en els primers anys, la implantació generalitzada de la Reforma educativa derivada de la LOGSE).”

 

L’Eulàlia Paris, que en va ser responsable de Papers més tard i de l’àrea pedagògica fins el 2010, suma que “la primera finalitat de Papers era que fos un bon mitjà de comunicació per a tot el col·lectiu i, sobretot útil i pràctic. Interessava que arribés a la taula de treball de cada educador i educadora i que es consultés. Volíem donar seguretat en la tasca educativa, volíem acompanyar la solitud dels mestres, volíem crear lligams i lògica apropant la teoria a la pràctica. Crec que durant molt de temps, va ser un espai amable, proper i fiable per a una bona pràctica educativa. Un espai per compartir experiències, per donar a conèixer el què i el com fer escola. Una plataforma oberta que permetia, a través de l’entrevista, dels articles d’opinió a experts de diferents àmbits (social, polític, humanístic, empresarial, universitari, per dir-ne alguns) i de les experiències de les escoles donar forma i anar concretant el nostre Projecte Educatiu, l’Estil, perquè es mostrés l’escola com un bon lloc i un espai de transformació social de primer ordre. Des de Papers, compartíem amb tot el col·lectiu que una escola de qualitat, oberta, innovadora, arrelada, amb igualtat d’oportunitats era possible.”

 

La publicació neix doncs d’unes necessitats i desitjos, recorda Cadevall, que explica que “(encara sense nom) ho fa a Gandia el desembre del 1987, en la trobada estatal escolàpia de pedagogia. Els participants catalans (quasi tots directors d’escoles) van demanar a l’aleshores Provincial, P. Josep Liñan, algun òrgan de comunicació entre les escoles. Quan el Capítol Provincial de 1988 acorda la creació del Secretariat de les Institucions Escolars [originàriament amb aquest nom, canviat després per Educatives] de l’Escola Pia de Catalunya, l’Equip de Gestió d’aquest Secretariat, encapçalat per l’enyorat Carles Mascaró, assumeix aquesta demanda i té cura d’aquesta publicació mensual (de setembre a juny)”.

 

Formats, canvis, evolucions
En un primer format, petit, de fulls solts, s’edita fins a l’abril de 1997 (84 exemplars) i a la Jornada Pedagògica d’aquell any es presenta el nou format (DIN A4, grapat), que a partir del maig de 1997 continuarà mensualment fins al juny de 2003 (61 números: els primers 41 números a una tinta i a partir del 42 imprès i també amb un to de color); a partir del setembre-octubre de 2003 s’edita en color de forma bimensual fins al maig-juny de 2008 (número 86; en total, 170 exemplars en format paper).

 

 

“El primer Equip de Gestió era un equip molt reduït integrat per 8 persones, de les qual només 4 a plena dedicació. L’edició de Papers era una de les activitats habituals de l’Àrea de Projecte Educatiu (una de les dues àrees inicials; l’altra era la d’Administració i Economia). Com que jo era, durant els primers anys, l’única persona d’aquesta àrea a dedicació completa (Jaume Pallarolas col·laborava el primer any en Iniciatives Pedagògiques, a un terç de temps; i Sadurní Tudela tenia cura de l’Acció Pastoral i Animació a mitja jornada) vaig assumir la coordinació de la revista i la redacció de moltes de les seves pàgines informatives (naturalment, a partir de les aportacions i textos arribats de les escoles, d’altres persones de l’Equip de Gestió i del global de l’Escola Pia)” afegeix Cadevall. Cal fer notar que des del primer moment els responsables de les escoles van col·laborar amb activitats pròpies i que molts docents (més d’un centenar ja en la primera etapa, d’un índex que no va arribar a publicar-se mai) van col·laborar-hi amb articles pedagògics classificats en tretze apartats bàsics i fins a una setantena de temàtiques específiques (editats en fulls sols, per tal que poguessin ser col·leccionats per temàtiques).”

Continguts dels primers números
En la primera etapa Papers “s’editava en format superfoli plegat, a l’interior del qual hi havia tres o quatre fitxes pedagògiques. Sempre hi havia un text ‘editorial’ que situava una de les prioritats del moment o una temàtica d’interès global; eren textos signats, encarregats a persones amb experiència de les escoles; alguns del Provincial, del Secretari General o d’altres persones de l’Equip de Gestió. En les editorials, cada festa de Sant Josep Calassanç s’aprofundia en una mirada global; i també molts d’aquests textos tracten sobre els objectius aprovats a les Assemblees i sobre el seu desenvolupament. El Noticiari, que ocupava la major part del full, explicava les accions col·lectives realitzades o els acords presos o informava de fets rellevants o excepcionals de les escoles o del col·lectiu. L’Agenda recordava les properes convocatòries d’actes previstos per als diferents col·lectius.
Les fitxes pedagògiques es publicaven per iniciativa dels seus autors o de les escoles on feien l’experiència respectiva, però també a demanda de l’Equip de Gestió, per tal que tothom pogués conèixer activitats o reflexions valuoses o innovadores. Cal dir que mai no van faltar textos per a ser compartits. Papers també publicà des del primer any resums de les Jornades Pedagògiques (de les ponències, intervencions del Provincial o del Secretari General, conclusions dels grups de treball,… i buidat de l’avaluació dels participants). Ben aviat es publicà un segon full plegat, el de les escoles, amb les successives presentacions de les escoles (per ordre d’antiguitat) i aspectes pedagògics transversals (en documents que valdria la pena recuperar pel seu valor). Papers es feu ressò encara de propostes globals nascudes a casa nostra, com el PAI o altres accions de Pastoral.”

Jordi Cadevall, professor, director d’escola i onze anys responsable de l’Àrea de Projecte Educatiu, afirma que “segurament, la primera meitat (o més) de vida del Secretariat, Papers del Secretariat ha estat una de les dedicacions periòdiques més rellevants, que juntament amb les nòmines i les reunions de directors ha marcat més el ritme del Secretariat, tant de les escoles com de l’Equip de Gestió. I, possiblement, la que va implicar en algun moment o altre més persones del nostre col·lectiu. Això fa que no sigui senzill recopilar algunes dades de la seva trajectòria ni es pugui banalitzar amb unes poques ratlles una activitat complexa i inclusiva”.

 

 

Noms i creixement
A mesura que l’Equip de Gestió va anar creixent, altres persones van anar assessorant o col·laborant més estretament en la seva redacció o elaboració. Després d’uns quants anys de tenir-ne cura directament vaig passar la coordinació al Lluís Jornet (tot i continuar-hi col·laborant fins molt recentment). Un altre curs realitzà aquesta tasca la Núria Oller i després, durant una altra llarga etapa, se n’encarregà l’Eulàlia París (que li donà una notable empenta i renovació). Tanmateix, un ‘Consell de redacció’ no es conforma públicament fins al desembre de 1998.”

L’Eulàlia Paris, que avui forma part de l’equip motor per a la implantació del projecte Summem a l’Escola Pia Nostra Senyora, ens comparteix part de la seva història: “m’incorporo a l’Equip de Gestió el setembre de 1997, a demanda del P. Carles Mascaró, per fer-me càrrec de la revista Papers i agafar el relleu de Jordi Cadevall, aleshores cap de l’àrea pedagògica. En sóc responsable fins al 2007. Participo en l’evolució de la revista que, a poc a poc, va oferint nous formats. El 1997, s’inicia la 2a etapa i el 2003, la 3a. Fa il·lusió de veure el recopilatori web, on hi ha tots els números, excepte els de la primera etapa. Segur que, en algun moment, també els hi podrem trobar.”

“La revista evoluciona en format i creix en contingut a mida que augmenta la il·lusió pedagògica del col·lectiu. El format té la importància que té i és veritat que, quan s’arriba al color, és més atractiva a la vista però, a banda de la forma, en aquell moment, en el Consell de Redacció es vetllava per oferir una eina de qualitat i, sobretot, útil per a la pràctica educativa. El consell de redacció estava format per tres o quatre persones de l’EG, prefereixo no dir noms, em sabria greu oblidar algú. Sí que vull fer esment de la Carme Roig que era qui en feia la maquetació i l’enviava a impremta. Tinc molt bon record de la quantitat d’hores que vam compartir. Quina feinada que teníem!” afegeix.

 

Pel Consell de Redacció hi va anar passant molta gent. L’Eulàlia ho explica perquè “ens interessava que la revista tingués mirades diverses i fos propera al col·lectiu. Ser en el procés de creació de cada número permetia que tothom se la sentís més seva i que el contingut s’ajustés a l’aula de cada educador i educadora. Amb el temps, el Consell de Redacció, es va convertir en un espai de pensament, de discussió i de contrast on s’havia de decidir l’enfocament que es volia donar a cada tema, les persones a qui es podia entrevistar, a qui demanar l’article d’opinió o les experiències que cada escola podia mostrar. També, la guspira del Zum-Zum, que feia el contrapunt crític i humorístic a tot plegat. Tot s’havia de pensar molt bé i així vam anar establint una línia editorial coherent amb els principis de la Institució, amb les polítiques d’assemblea i amb el projecte educatiu”.

 

 

Com es decidien els continguts
“Cada inici de curs, el consell de redacció feia una anàlisi de la realitat de les escoles i dels reptes que la llei educativa en vigor, la pròpia societat o l’Assemblea de les IIEE plantejava però, el més important per a mi, era estar atents a la veu dels mestres en jornades, grups de treball i converses informals on podíem detectar els aspectes educatius que preocupaven i els temes que més podien interessar. A partir d’aquí, investigàvem els diferents models educatius al nostre país i a l’estranger per trobar bons referents. Per a mi, i així ho compartíem en el Consell de Redacció, era important ajudar els educadors i educadores en la tasca educativa i oferir-los, a través de la revista, un espai més de confluència i de reflexió. Papers també era un lloc idoni per desplegar les polítiques d’Assemblea i oferir bones pràctiques educatives que ajudessin a aterrar a l’aula i, per què no dir-ho, per fer-nos preguntes, plantejar reptes i mirar lluny, mostrant models i referents per anar construint l’escola de qualitat que entre tots somiàvem: inclusiva, arrelada, innovadora i a prop dels més necessitats. Per tant, crec que Papers, plantejat sempre com un monogràfic, va arribar a ser, durant molt de temps, un referent per a la reflexió docent i un suport per a la pràctica educativa.”

 

 

 

El futur
L’1 de setembre de 2010, Papers viu una gran transformació. Els temps han canviat i allò que 20 anys enrere semblava futur, ja és present: internet i el correu electrònic són una realitat en el nostre dia a dia laboral. Aquesta quarta etapa, digital, es van publicar 50 números. El curs 2016-2017 va iniciar una cinquena etapa, també virtual, que acaba amb aquest número.

 

Papers, com l’Au Fènix, neix i reneix de les seves cendres. Ara vola de nou, travessant aquesta sisena etapa, convertit en la publicació de tota l’Escola Pia de Catalunya: les escoles, les fundacions, grups, comunitats…


·