Editorial

Tornar a portada

Zum-zum s’acomiada

Amb el nou Papers, un vell company de la revista s’acomiada: dinou anys més tard, aquest és el darrer article d’en Zum-zum.

 

Era l’abril de 1997. La revista ‘Papers del Secretariat’ prenia nova forma després de 84 números. Feia ja quasi deu anys que a Gandia, en un simposi escolapi de pedagogia d’abast estatal (trobades que llavors es feien durant les vacances de Nadal), els participants catalans van demanar que hi hagués comunicació estable entre les nostres escoles.
 

Quan el 1988 s’aprovà la creació del Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya, en Carles Mascaró, el seu iniciador i gran impulsor, ideà una senzilla revista d’informació i d’intercanvis pedagògics: un full doble amb notícies, una reflexió institucional i l’agenda de les trobades col·lectives; i fitxes escrites per docents, inicialment aportacions aïllades, després temàtiques (editada en format B5).
 

Nou anys després, amb el Secretariat ja del tot consolidat i la reforma educativa ja gairebé del tot implantada a casa nostra –ai, qui recorda aquells temps!–, s’inicià una segona etapa de ‘Papers’ (el número extraordinari de llançament en la Jornada Pedagògica; i l’1, el maig). Es volia que la revista s’obrís a opinions de fora del nostre col·lectiu (s’iniciaren les entrevistes i reculls externs) i a formats i continguts més flexibles, en el marc (inicialment) d’un eix temàtic (editada en format DIN A4, i amb Dipòsit legal, el 19840/97).
 

Fou llavors quan en l’equip de redacció sorgí la idea de cloure la revista amb un ‘contrapunt’ que pogués donar una visió més crítica o desenfadada del tema tractat i fins que recollís comentaris (i algun lament) dels que se senten a les sales de mestres o surten en reunions diverses. Per tal de tenir més llibertat o franquesa en dir coses sense personalitzar-les o no comprometre persones concretes de qui es podia manllevar alguna idea, s’optà per un pseudònim: Zum-zum. Era (i encara és) la darrera entrada catalana del diccionari (de fet, la darrera de totes és zwitterió –de res, Òscar Dalmau–, que és una molècula amb un grup àcid i bàsic i transferència intermolecular d’un protó).
 

I zum-zum és el so del borinot, aquell que emprenya una mica i ens fa estar atents a la seva situació, ens alerta contra la somnolència i la deixadesa acomodatícia o fins de creure que ja tot està dit. El Zum-zum va néixer amb la voluntat de ser un racó on tothom, en alguna ocasió s’hi pogués sentit reflectit; per això ha abastat una àmplia gama de temàtiques i ha tret punxa a aspectes que podien ser suggerents per a uns però irrellevants per a d’altres.
Allò que havia començat discretament la primavera de 1997 ha durat fins fa poc. Amb els anys ‘Papers’ canvià de logo (2000), introduí el color (2001), inicià una tercera època (2003), es convertí en bimensual i fins deixà de publicar-se en format paper (el darrer corresponia a maig-juny de 2008, i era el número 86). I després d’un temps de silenci encetà una nova etapa, la quarta, només digital –Papers 4.0–, mensual una altra vegada, a partir de setembre de 2010 (amb aportacions del Zum-zum bimensuals).
 

Des del juny de 2015 no surt ‘Papers’. Ara, els responsables del Secretariat volen una nova eina de comunicació, amb nous formats i formes. I els sembla que ja no s’escau un text periòdic anònim. I, per tant, ha arribat el moment que el Contrapunt / Zum-zum deixi de publicar-se.
 

Quan s’acomplí l’edició dels 75 contrapunts el consell de redacció de ‘Papers’ decidí editar un llibre amb els 75 articles (en ocasió del Sant Jordi de 2006), tot un recorregut per 75 bocins de la nostra història (sense consultar-ho a l’autor/a, cosa que avui encara agraeix). Es deia ja a l’inici: «Qui és el Zum-zum?» S’explicava la gènesi del contrapunt (que aquest text ja ha resumit) i es concloïa: «el Zum-zum ets tu!». O sigui, encara era una eina útil per a donar veu als sense veu (no fem molt zum-zumzeig entre tots?) i per a promoure la sempre tan necessària reflexió en el nostre col·lectiu, ni que sigui des de l’aparent informalitat o des de la provocació.
Que ningú no es pensi que ara aquestes ratlles de comiat desvetllaran obertament el nom de l’autor/a que ha escrit exactament 111 zum-zums durant divuit anys. Ni que es pogués considerar una majoria d’edat, seria massa fàcil. Fidel a l’encàrrec inicial de fer soroll difús, va néixer a segona línia i s’hi manté. Tanmateix, potser sí que ha arribat el moment d’explicar alguna cosa més.
 

Aquest raconet de revista s’encarregà en el primer moment a una persona que en l’Equip de Gestió havia col·laborat molt en la publicació ‘Papers’ des dels seus inicis. Reiteradament se li ha anat demanat la col·laboració, de manera que amb el pas dels anys ha estat un únic autor/a que ha escrit tots els zum-zums. Aquesta persona, que ha voltat per diferents llocs de treball de la nostra institució, encara avui es manté actiu/va. I està molt agraït/da per la confiança que se li ha fet durant tants anys i per l’enorme respecte que els diferents responsables de la publicació, els consells de redacció i els respectius Secretaris Generals han tingut amb les ratlles que enviava.
L’autor/a dels zum-zums espera que no hagi picat massa gent o que si algú ha notat una fiblada no hagi estat massa insistent. Però ara sincerament vol demanar disculpes per algun comentari poc adient o per si ha molestat algú (cosa que mai no ha pretès). Només ha intentat estimular la nostra institució, amb esperit obert i lliure, a mantenir-se fidel a les seves raons fundacionals. I ha volgut comentar en clau institucional (però sense consignes prèvies) aspectes concrets que ens podien fer avançar col·lectivament –i amb obertura, que això no sempre és evident. I ha volgut fer-ho en un to distès, polièdric i gairebé oral, que permetés dir amb poques ratlles coses que són més complexes d’elaborar. Segur que no ho ha aconseguit sempre: no li ho tingueu massa en compte! Al final del primer Contrapunt es llegia: «I de totes aquestes contradiccions (les «de preparar l’Europa de demà amb escoles d’ahir i docents d’abans d’ahir»), no en podríem superar alguna?». Zum-zum voldria haver-hi contribuït, almenys una mica.
 

Zum-zum s’acomiada de tots els seus lectors agraït i satisfet d’haver pogut fer aquesta aportació al nostre col·lectiu. Certament, mai no s’ha sabut massa si algú llegeix ‘Papers’. Quan hom entrava en una sala de professors i veia que els prestatges d’alguns docents hi havia totes les revistes des de setembre (que a l’estiu sí que fem –o ens fan, o ens fan fer– neteja) pensava que potser no es llegia massa. Quan actualment hi ha comptadors digitals de notícies ‘clicades’ (que no vol dir llegides) tampoc no se sap massa què pensar. Però, en canvi, quan algú comentava quelcom que no li havia agradat d’un contrapunt volia dir que sí que l’havia llegit. O quan s’adreçava en to de lament als responsables de la revista. Moltes gràcies Eulàlia, Assumpta, Carme, Àngels,… per la vostra complicitat! I per suportar algun improperi que no us anava adreçat! I per suggerir aspectes a tractar, matisos a valorar, i per fer arribar comentaris o observacions per bastir els textos.
 

Si heu tingut paciència de llegir aquestes ratlles i teniu un cert recorregut institucional o una mica de memòria històrica podeu fer apostes sobre el nom concret. A més del que ja s’ha dit, es pot afegir que el Zum-zum durant molts anys va viure al número 111 d’un ampli carrer de la seva ciutat natal, que no se n’ha amagat mai de ser-ne (fins enfront dels de la ciutat ‘veïna’), la mateixa ciutat on s’edità –en una meritòria impremta– l’esmentat llibre dels 75 zum-zums.
 

A partir d’ara, els diferents responsables institucionals i els components dels variats consells de redacció (que han mantingut la reserva durant tants anys, amb una lleialtat que la persona del Zum-zum agraeix molt i molt) queden ara deslliurats del secret ‘editorial’ i us podran confirmar si la vostra aposta és certa o no. I si no ho és, en podeu fer una altra!
 

Molts records a coneguts/des. I fins sempre!
 

Zum-zum


·