De les escoles

Tornar a portada

Educadors de diferents escoles, al Senegal

Quatre companyes visiten projectes educatius escolapis.

 

 

Durant un parell de setmanes, la Lydia Orobitg, de l’Escola Pia Sabadell, la Rosi Dos Santos, de l’Escola Pia Nostra Senyora, la Cristina Santos, de l’Escola Pia de Calella, i la Carme Duran, de l’Escola Pia d’Olot, han visitat escoles, granjes, espais educatius… i han pogut compartir amb educadors laics i escolapis del pais africà la seva realitat per poder treballar aquests temes a les seves escoles.  En tornar, ens fan cinc cèntims de la seva experiència.

 

Què és el que heu anat a fer al Senegal?
Hi hem anat a conèixer la realitat de l’Àfrica i a veure la tasca que hi porten a terme els escolapis catalans i senegalesos amb els nens i joves del país. Hem tingut la sort de poder visitar diverses escoles “piaristes”, que és com les anomenen allà, tant de de primària, com de secundària, granges escola, internats, un centre de promoció de la dona … L’objectiu era veure i viure el dia a dia de les escoles, els recursos que tenen i fer-nos una idea de la realitat del país. A més, hi anàvem amb un objectiu clar, el de sensibilitzar i transmetre als companys de l’escola i als nostres alumnes, sobre la realitat d’Àfrica i la tasca importantíssima i els projectes que els escolapis desenvolupen al Senegal.
 

Què us ha sorprès del país, del sistema educatiu i de l’activitat dels escolapis allà?
El que més ens ha sorprès ha estat la diferència que hi ha entre la ciutat i les zones rurals. De Dakar ens ha sorprès el caos que s’hi respira (molt de trànsit, la vida al carrer…). Una de les coses que ens ha sobtat molt positivament ha estat l’acollida de la gent, el somriure, l’amabilitat.
De la tasca dels escolapis i professors de les nostres escoles allà ens ha impressionat la feina que fan, la implicació, el respecte que es respira dels alumnes envers els professors, i el fet de comprovar com amb els pocs recursos de què disposen les escoles, tiren endavant amb objectius pedagògics molt clars.
Del país en si a mi no m’ha sorprès res (Cristina Santos) ja que hi vaig estar l’estiu del 2013 i la sensació que m’emporto del país i de les persones és la mateixa: l’impacte del caos de les grans ciutats i la gran amabilitat i hospitalitat dels senegalesos.

 

Pel que fa a l’activitat dels escolapis, realment ha estat genial, increïble, poder veure tota la tasca que estan desenvolupant amb tants projectes. Molt bona feina i amb ganes de seguir fent-la, que és el més important. Senegal és un país on l’educació és important, tant per la societat com pel govern, ja que hem pogut constatar que també hi havia escoles públiques i que la gent, en general, considera que és important tenir estudis. Una altra cosa que ens ha sorprès, és el respecte que es té a la dona. Les dones que hem pogut conèixer són dones amb molta empenta, dones respectades i molt ben considerades. Per això, pensem, que és un país on l’educació tindrà èxit perquè les dones tenen accés als estudis.

 

Per què creieu que aquestes iniciatives -visites, intercanvis…- tenen sentit?
Tenen sentit per tal de sensibilitzar i veure realment què s’està fent al Senegal, com a exemple de tot el que abraça la Fundació Educació Solidària (FES). Si ho veus en directe saps de primera mà tot el que es fa, i moltes coses les desconeixíem, i transmetre-ho a la resta de companys i d’escoles és molt més fàcil perquè hem “viscut” i vist tot el que es fa. Ajudar a la tasca és més fàcil si es veu la tasca.
És molt gratificant, a més, poder compartir vivències amb companys que treballen amb una altra realitat, tan lluny i veure que volem el mateix pels nostres alumnes: una bona educació que els faci créixer com a persones.
També ha estat interessant poder compartir el que fem cadascuna de les escoles de les quals provenim. Si treballem en xarxa i compartim experiències, tots aprendrem de tots i podrem ajudar des de les nostres a escoles a fer que la tasca de la FES arribi encara més lluny.

 

 

Quin profit traieu pel vostre dia a dia d’aquesta activitat?
Doncs ara mateix hi ha moltes idees que ens volten pel nostre cap i cal aterrar-les i engegar maneres de col·laborar des de les diferents escoles. Tot i que ja hi ha escoles que col·laboren molt, ampliar i implicar més persones de l’escola seria interessantíssim.
Ens motiva a seguir treballant amb il·lusió. Ens permet valorar més les eines i recursos que tenim en el nostre dia a dia, i recuperar l’essència de l’esperit calassanci.
I sobretot, tens una visió molt diferent de l’Àfrica. Hem trencat amb els tòpics i les idees preconcebudes de la vida a l’Àfrica. La societat africana no té res a envejar-nos, ans al contrari, som nosaltres que hem d’aprendre moltes coses d’ells: l’essencial de la vida és l’ésser humà i no les possessions materials.
Hem de poder transmetre als companys, alumnes i famílies de l’escola la tasca que es fa al Senegal per tal d’involucrar-hi moltes més persones.
El nostre agraïment a la FES per haver-nos donat l’oportunitat de fer aquest intercanvi. La riquesa humana que ens hem endut ens ha fet créixer com a persones i com a ensenyants i això ha de revertir en els nostres companys d’escola i en els nostres alumnes.


·